.<\/p>\n
L’arribada de la comitiva de les Dones de Negre<\/strong> a Toluca, capital de l’estat de M\u00e8xic, va ser boicotejada en certa mesura pel governador i probable aspirant a les eleccions presidencials de 2012, Enrique Pe\u00f1a Nieto <\/strong>(Partit Revolucionari Institucional-PRI), ja que cap de les organitzacions no governamentals-que a M\u00e8xic reben de la m\u00e0 de les institucions oficials el finan\u00e7ament internacional-ni activista alguna, van fer acte de pres\u00e8ncia, ni convocar, ni atendre les integrants de l’\u00c8xode per la Vida de les Dones<\/strong> al seu pas per aquesta ciutat industrial, ve\u00efna del Districte Federal. A la pla\u00e7a i davant de la seu oficial que es suposa hi ha la sobirania popular de la ciutadania, es van succeir alguns parlaments de les integrants de la caravana cap a Ciudad Ju\u00e1rez per explicar al p\u00fablic congregat qui s\u00f3n i per qu\u00e8 travessen el pa\u00eds amb el duel de la campana, exigint Veritat i Just\u00edcia i la fi de la impunitat pels assassinats de dones a tot el territori mexic\u00e0. Cap de les dones institucionals, dedicades a defensar els drets de les dones tenia dades dels assassinats de dones ocorreguts en el seu estat durant aquest any 2009, per\u00f2 l’estudi donat a con\u00e8ixer el 2006 per la ‘Comissi\u00f3 Especial sobre Feminicidi<\/strong>‘ realitzat a 10 ( dels 32) estats mexicans, dirigit per l’antrop\u00f2loga i ara ex parlament\u00e0ria Marcela Lagarde<\/strong> i coordinat per la periodista Sara Lovera<\/strong>, va demostrar que \u00e9s l’estat de M\u00e8xic el que registra el major nombre d’assassinats violents de dones. En el primer quinquenni del 2000, hi va haver m\u00e9s de mil crims de dones, el 25% dels detectats a tot el pa\u00eds. L’advocada Luz Elena Lluita Castro<\/strong> del CEDEHM (http:\/\/www.cedehm.org\/) i de Dones de Negre va afirmar que reprenien el seu dolor, com ho havien fet per un diputat de Morelos, per\u00f2 li va recordar que no venien a demanar res sin\u00f3 a donar-los la seva experi\u00e8ncia per poder reformar el sistema acusatori. ‘Nosaltres vam aconseguir introduir la perspectiva de g\u00e8nere en tot el sistema legal gr\u00e0cies a l’ajuda de les expertes de Xile i Argentina. Els podem donar tota la informaci\u00f3 per tal que no comencin de zero ‘va oferir Castro a Rojas i va afegir que tamb\u00e9 els podien facilitar els instruments que, a trav\u00e9s de les feministes i activistes, havien aconseguit aplicar en l’estat de Chihuahua.<\/p>\n
\nMalgrat el silenci oficial, la caravana de dones chihuahuenses va caminar pel centre de Toluca fins a la Pla\u00e7a C\u00edvica, coneguda com dels cinc poders, perqu\u00e8 all\u00e0 es troben entre altres, les seus dels diferents nivells del govern local: l’Executiu de l’estat de M\u00e8xic, la Cambra legislativa i la Presid\u00e8ncia municipal (Ajuntament), flanquejats a m\u00e9s, de tres monumentals edificis religiosos: la catedral de Toluca, l’Esgl\u00e9sia del Carme, al costat del Palau del Govern i l’Esgl\u00e9sia de la Veracruz contigua al Congr\u00e9s dels Diputats .<\/p>\n
\nI va ser en aquesta entrada del Congr\u00e9s dels Diputats on els gu\u00e0rdies de seguretat del recinte-coneguts aqu\u00ed com guaruras-on van tractar d’impedir l’entrada de les Dones de Negre, que tenien sol \u2022 licitada i concedida una entrevista amb la Comissi\u00f3 d’Equitat i G\u00e8nere de aquest Parlament.
\nDespr\u00e9s d’algunes escaramusses i forcejaments, la presidenta d’aquesta Comissi\u00f3, Isabel Rojas Icasa<\/strong> (PRI) va sortir de l’edifici, va reduir les resist\u00e8ncies del personal de seguretat, va facilitar l’entrada al recinte parlamentari a les visitants i va permetre una reuni\u00f3 en una de les sales, en la qual van estar presents, a m\u00e9s d’ella, altres diputats dels 8 membres (6 dones i 2 homes) que integren aquesta Comissi\u00f3 parlament\u00e0ria. Tamb\u00e9 va estar present Lorena Cruz<\/strong>, la directora del Consell Estatal de les Dones-la instituci\u00f3 que diu assumir les funcions de l’Institut de les Dones, inexistent en aquest estat federal.<\/p>\n
\nLa presidenta d’aquesta Comissi\u00f3 parlament\u00e0ria, Isabel Rojas, va estar molt violenta verbalment davant les Dones de Negre, volent controlar en tot moment l’\u00fas de la paraula.
\nUna altra de les portaveus de Dones de Negre, l’assessora Isabel Tancat informar al grup de diputades i parlamentaris de les modificacions als Codis Penals i de procediments i altres canvis legislatius en l’estat de Chihuahua, per oferir-los a la Comissi\u00f3 tota la col.laboraci\u00f3 que necessitaran , per dur endavant els seus treballs a favor de l’aclariment dels assassinats.
\nRojas va afirmar que ara ‘estan entrant a canviar les lleis’, gaireb\u00e9 els va ordenar que formessin una Comissi\u00f3 per a que es posin en contacte amb ella i els va indicar que ella tamb\u00e9 tenia molt de dolor per una experi\u00e8ncia personal que no va concretar, per\u00f2 que totes presumim era conseq\u00fc\u00e8ncia de viol\u00e8ncia cap a alguna persona propera a ella.
\nNorma Ledezma, la coordinadora de Just\u00edcia Per nostres Filles<\/strong> (JPNH) (www.justiciaparanuestrashijas.org.mx) li va indicar que havia de parlar amb un altre to i va recordar les barreres de la seguretat a les portes del Congr\u00e9s perqu\u00e8 “no hem vingut armades, els delinq\u00fcents estan en els escriptoris ‘, va afirmar rotunda.<\/p>\n
![\"exodo1tolucapintandocruces2redlidia-vilalta.jpg\"](\"http:\/\/cat.bloctum.com\/tonagusi\/files\/2009\/12\/exodo1tolucapintandocruces2redlidia-vilalta.jpg\")
<\/a><\/p>\n