{"id":105,"date":"2007-07-10T14:40:32","date_gmt":"2007-07-10T20:40:32","guid":{"rendered":"http:\/\/cat.bloctum.com\/tonagusi\/2007\/07\/13\/m-sosa-kazakhastan-40707-uzbekista-samarkandalahore-110707\/"},"modified":"2007-07-10T14:40:32","modified_gmt":"2007-07-10T20:40:32","slug":"m-sosa-kazakhastan-40707-uzbekista-samarkandalahore-110707","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/?p=105","title":{"rendered":"Montse G. Sosa: Kazakhastan, 4\/07\/07. Uzbekist\u00e0, Samarkanda.Lahore, 10\/07\/07"},"content":{"rendered":"

Lahore, 10 de juliol de 2007
\nMontse G. Sosa<\/font><\/p>\n

Aquest e-mail \u00e9s de fa uns dies per\u00f2 on soc ara, Lahore, al Pakist\u00e0, hi ha molts problemes de llum, tel\u00e8fon, xarxa……en fi que fa mes de 4 dies que intento enviar-ho.<\/font><\/span><\/p>\n

Soc al Pakist\u00e0, ja ho se que hi ha molt de merder per\u00f2 a Islamabad i al nord. A Lahore tot est\u00e0 tranquil.<\/font><\/span><\/p>\n

Es que els meus amics em van demanar que passes a veure’ls abans no torn\u00e9s a Europa……i… total, soc a 10 minuts de la frontera amb l’India, aix\u00ed que amb una corredissa……<\/font><\/p>\n

Almaty, 04-07-07
\nM. Sosa<\/span><\/p>\n

<\/span>A Almaty, l’antiga capital del Kazakhastan, ja no hi queda cap estatua de Lenin i de l’ avinguda Karl Marx ara se\u2019n diu Furmanova. <\/span><\/p>\n

<\/span><\/p>\n

El seu president, en Nazarvayev, \u00e9s al poder des del 1984 i ha superat tots el canvis de regim i de jaqueta en aquest 20 i tants anys. Sempre, pero, acompanyat per la seva fidel i corrupta gran familia, tots molt ben col.locats entre les empresses estatals de petroli i mitjans de <\/span>comunicaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

<\/span><\/p>\n

Almaty es una ciutat <\/span>molt estranya: Sembla que el sentiment nacionalista (?) es tant fort que els anys 90 un fill del president es volia casar amb una de l’ Usbekistan<\/span> <\/a> i la gent va sortir al carrer a protestar. <\/span>Sense comentaris<\/em>.<\/p>\n

Almaty, te dos parcs enormes i preciosos. Un d\u2019ells ,el Gorki, te l’\u00fanica catedral ortodoxa que queda de l’ epoca zarista al <\/span>Kakakhastan. \u00c9s tota de fusta i pintada amb tots els colors del m\u00f3n amb un voraviu daurat que all\u00e0 a quarts de 7 de la tarda, quan el sol hi arriba, <\/span>enlluerna els iaios que est\u00e0n asseguts a la pla\u00e7a jugant a escacs i tamb\u00e9 <\/span>als recent casats que cerquen racons on fer-se fotos amb totes les seves <\/span>convidades <\/span>al darrera. Convidades <\/span>de talons d\u2019agulla ensopegant entre la gespa i fent servir <\/span>la bossa <\/span>de visera <\/span>mentre els seus vestits, a joc amb la catedral, <\/span>juguen amb el sol del capvespre. <\/span><\/p>\n

<\/span><\/p>\n

Almaty es una ciutat estranya. Plena de botigues car\u00edssimes i modernes, i restaurants, i centres comercials a preus europeus (un caf\u00e9 pot costar entre 1 i 3 $). Almaty es la ciutat <\/span>amb <\/span>mes cotxes de luxe per habitant del m\u00f3n. L\u2019hotel mes barat (i molt cutre) costa uns 20 $. Llogar una habitaci\u00f3 entre 40-80 $ la nit. El sou mig d’un Kazakh oficialment \u00e9s d’uns 200-300 euros. A Almaty hi passa alguna cosa.<\/span><\/p>\n

Fins els anys 60, el kazakhastan podia presumir de tenir un dels quatre llacs m\u00e9s grans del m\u00f3n compartit amb l\u2019Uzbekistan: El Mar d\u2019Aral.<\/strong> Des de l\u2019eshores i fins els anys 90, els rusos van fer tot el possible per que <\/span>esdevingu\u00e9s un dels desastres ecologics i humans m\u00e9s tristos del planeta. Amb la seva deria gegantina i megal\u00f2mana, els russos van fer-hi arribar <\/span>canals per extreure l\u2019aigua del llac per tal de regar les noves plantacions de cot\u00f3 i gra, escampades pel nord de l’estepa, i poder aix\u00ed competir amb els Americans. (???) L\u2019estepa, pur desert, va esser extra-regada i extra-fertilitzada. <\/span><\/p>\n

El resultat: molt poc cot\u00f3, un dels trossos de la terra m\u00e9s contaminats <\/span>per ab\u00fas de pesticides, la reducci\u00f3 del mar en m\u00e9s d\u2019un 70%,<\/span> <\/span>Ia perdua de tota la fauna amb especies \u00faniques, industria pesquera i tur\u00edstica, <\/span>comerc i <\/span>ferris entre ciutat, <\/span>altissim <\/span>nivell de cancer degut a diverses reaccions qu\u00edmiques, <\/span>la mort de varies ciutats, i la tristor <\/span>eterna dels pocs habitants, que sobreviuen a la zona envoltats d \u2018un paissatge de malson, el d’antics vaixells de pesca rovellats, encorats entre la sorra i la sal, els vaixells fantasma, orfes de mar.<\/span><\/p>\n

Una dada: des de Mujdak al sud, fins a trobar la primera gota d\u2019aigua hi ha 150 km de desert salat i de molt mal respirar. <\/span>L\u2019aigua dels dos rius (Darja al nord I Darsu al sud) que des de sempre habia regat el mar d\u2019Aral, ara es perd tristament <\/span>evaporada entra la sorra I l\u2019oblid\u2026\u2026\u2026 <\/span><\/p>\n

<\/span><\/p>\n

Des del 2003 Almaty ja no \u00e9s la capital. Ara \u00e9s Astana, 2000 km al nord en pura estepa radioactiva a causa dels centenars de probes at\u00f2miques. Sembla que els negocis del petroli passen m\u00e9s per all\u00e0. Aix\u00ed que, tots els estaments oficials (per exemple ambaixades) fa 4 anys que “s’estan” traslladant a Astana……aconseguir un visat aqui no es cap tonteria. No pots escollir el pais……He aconseguit visat per Uzbekistan…..<\/span><\/p>\n

Des del 1991, les dues lleng\u00fces oficials del Kazakhstan s\u00f3n el rus i el Kazakh. El Kazakh es una mena de derivat del turc, amb influencies mongols. Fins el segle XIX no esdev\u00e9 llengua escrita amb grafia \u00e0rab. M\u00e9s endavant s’introdueix l’escriptura llatina. El 1940 Stalin decideix unificar tot el material escrit de les rep\u00fabliques sovi\u00e8tiques de l’Asia Central introduint una forma modificada del cirilic……El 1992 intel\u00b7lectuals independentistes plantegen el retorn a l’alfabet b\u00e0sic llat\u00ed, per\u00f2 sembla que \u00e9s tant car el proc\u00e9s que es queda en res…………<\/span><\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 de la llengua NO \u00e9s mai innocent.<\/span><\/p>\n

<\/span><\/p>\n

…….Be, en tot aix\u00f2 i nomes en aix\u00f2: <\/span>com son els kazakhs?<\/em><\/span><\/p>\n

s\u00f3n mal educats, grollers, no els agraden els forasters, no els agrada que els parlis angl\u00e8s, encara que et disculpis primer, tot i que et demanen d\u00f2lars constantment. No els agraden els europeus tot i anar bojos per Armani o Versace.<\/span><\/p>\n

O potser soc jo, <\/span>que els toco massa els nasus……<\/span><\/p>\n

He tingut “petites converses” on els acabo agraint l’ajuda amb un “Rajmied”<\/em> (gr\u00e0cies! en Kazakh). Si resulta que la persona es russa (n’hi ha moltes) et mira furiosa amb els ulls extra oberts i et diu – Niet Rajmie, Spasiva!!! (Gr\u00e0cies! en rus) – i jo els contesto:<\/em><\/span><\/p>\n

_Ho sento guapa, per\u00f2 aix\u00f2 ja no \u00e9s R\u00fassia, AIX\u00cd QUE NIET SPASIVA. RAJMIED. BY !!! –<\/span><\/em><\/span><\/p>\n

<\/span><\/p>\n

…..i es clar…..<\/span><\/em><\/span><\/p>\n

<\/span><\/em><\/p>\n

Els Kazakhs s\u00f3n com la seva llengua: Moltes influ\u00e8ncies, canvis forcats, forcada unificaci\u00f3, imposici\u00f3 cultural…… <\/span><\/p>\n

S\u00f3n com el seu mar: <\/span>perduts entre el desert del que eren i del que s\u00f3n\u2026..amb les esperances posades en els els vaixells rovellats <\/span>ancorats entre la sorra, esperant un mar blau\u2026\u2026\u2026<\/span><\/p>\n

<\/span><\/p>\n

L\u2019Uzbekist\u00e0 m\u2019esperava. Samarkanda te les portes del cel……..<\/span><\/p>\n

<\/span><\/p>\n

Samarkanda, va ser una de les ciutats m\u00e9s vives i riques de la ruta de la seda. El temple del Rajistan, una mesquita-madrassa i porta del mercat, \u00e9s una de les meravelles per les quals val la pena venir fins aqu\u00ed. <\/span><\/p>\n

<\/span><\/p>\n

La seva gent es amable i tranquil\u00b7la. Vaig arribar al capvespre i mentre el sol es ponia per darrera el Rajistan i encara amb la motxilla a l’esquena, prenia una copa de vodka disfressada en una tassa de te que uns avis, <\/span>que sobrevisqueren totes les guerres, m\u2019havien ofert asseguts al parc. Ja buscaria l’hotel mes tard.<\/span><\/p>\n

En dir-els-hi d\u2019on era, un d\u2019ells (de m\u00e9s de 80 anys) s\u2019aixeca de la cadira tot atabalat <\/span>i em fa una salutaci\u00f3 militar. D<\/span>e sobte, <\/span>comen\u00e7a a cantar la Internacional en rus.<\/span><\/p>\n

Quan seu, molt emocionat, <\/span>m\u2019explica amb el seu cos<\/span> i alguna paraula clau ( o aix\u00f2 \u00e9s el que jo crec entendre) que ell va ser en un camp de concentraci\u00f3 a Alemanya amb camarades <\/em>espanyols de la guerra civil. Em parla de Hitler, d\u2019Stalin, dels anarquistes, de la ‘ressistance francesa’<\/em>\u2026.no entenc quasi res del que diu, per\u00f2 li veig l\u2019emoci\u00f3 I els altres hi posen la seva salsa\u2026\u2026.fins que, ara amb el sol ben baix\u2026.de sobte recorda i es posa a cantar: Ay Carmela, Ay Carmela<\/em> mentre el sol es pon a la seva esquena.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Lahore, 10 de juliol de 2007 Montse G. Sosa Aquest e-mail \u00e9s de fa uns dies per\u00f2 on soc ara, Lahore, al Pakist\u00e0, hi ha molts problemes de llum, tel\u00e8fon, xarxa……en fi que fa mes de 4 dies que intento enviar-ho. Soc al Pakist\u00e0, ja ho se que hi ha molt de merder per\u00f2 a […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[75,32],"tags":[],"class_list":["post-105","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-viatgera-montse-g-sosa","category-viatgeres-que-escriuen"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/105","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=105"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/105\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=105"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=105"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=105"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}